DIETARIS DE L'ARTIFICIER

Arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions

DE LA REFLEXIÓ I LA TRANSPARÈNCIA

Dues figures humanes se suspenen en un indeterminat espai d’urbanitat. Són precises en la seva corporeïtat. Precises i estantisses en el seu gest innocu que no ignora pas la unicitat de l’instant. Un pes gran per aquesta figura femenina d’airívol gest i bella contorsió. Una gravidesa per aquesta figura d’home sever i amatent. Aletejants… Llegir més

30 de Novembre de 2023
DE LES EXPERIÈNCIES HUMANES DE L’EXTRAORDINARI. A propòsit de la reedició dels llibres “L’Artificier” i “De la seducció i del sofriment” de l’autor d’aquest blog

Són efluvis surant en l’espessa nebulosa, sortint de ramells d’aigua acanalada, descendent, vers la fonda gorga del seu caient, ple de borbolleig rabent, i en present. Són vents innúmers, polidireccionals, que aboquen cels allargassats i rosats, al gràvid i a l’ingràvid flagell del nostre cor sedent. Són llums immaterials dins la Veneciana església de S.… Llegir més

22 de Setembre de 2022
A 100 ANYS DE LA MORT D’ALEXANDRE DE RIQUER. De la casa-taller a l’Espai Riquer

Cent anys són molts i pocs alhora. L’Artificier sap com n’és de lleugera la barrera del temps per a l’esperit i, també, com n’és d’infranquejable per al cos. Sap com allò llunyà pot ser present i com allò present pot ser llunyà… Coneix com s’expressa de vegades el passat, i com n’és d’inassolible el mateix… Llegir més

24 d’Agost de 2020
DE L’OFICI DE POETA: El consell de Josep Carner a Mercè Rodoreda

A propòsit de l’ús dels recursos mètrics en la construcció del vers, Salvador Oliva (1) es sorprèn -no sense que hi endevinem una certa ironia – que hi hagi poetes que hi renuncien. Certament, especialment al llarg dels anys seixanta i posteriors del segle passat, hi va haver una veritable eclosió de poetes que en… Llegir més

27 de Mai de 2020
LEVITACIÓ TEXTUAL 3. RÈQUIEM PER A JOAN SALVAT i FERRÉ (1929-2020)

Llençàvem pedres als estols d’ocells pel nostre clam a la vida. Els que les rebien argüien ses armes fugisseres i insistents per persistir en el seu propòsit. -El terral és de qui el treballa i lluita incansable pel seu domini! Ho sents “mano”! Deia el “deltebrenc” al seu voltant. Airós, el qui vencia al final… Llegir més

10 d’Abril de 2020
ANYWHERE, ANYTIME… ENTRE EL VIATGE I LA PERMANÈNCIA. (Nova versió de 27.04.2020)

En qualsevol lloc i en qualsevol moment una bifurcació punyent, entre el viatge i la permanència, lacera l’home. Hi ha paisatges geogràfics que hom veu al llunyedar els quals forneixen sempre un interrogant que encisa i tempta cap el viatge. El viatge geogràfic. Paisatges sempre anhelants, encisadors, que mouen forçosament cap al seu coneixement, cap… Llegir més

7 d’Abril de 2020
LEVITACIÓ TEXTUAL 2. SOBRE UNA PEÇA CERÀMICA DE M. CINTA DALMAU

Hom sent els xiscles de la matèria que frisa en el seu giravoltar frenètic entorn dels eixos que, en un desfici inexplicable, es fan i es desfan a l’encalç absolut de ningú. Els observadors anònims del fet diuen, capcots i alabatuts, que s’hi albiren formes només a l’atzar i que esgrimeixen sols aparences per a… Llegir més

21 de Març de 2020
DELS HORITZONS QUE PRESIDEIXEN LA VIDA (2). A propòsit de les tribulacions interiors d’un jove Artificier

A uns ulls… Dèiem en el post anterior d’aquest blog… I ocorre que l’home en la seva interioritat, en la seva vida personal i concreta, en la seva emotivitat… I ocorre que a aquest home, com dèiem… no li serveix de res tota aquesta circumnavegació existencial que li proposa Kierkegaard sinó la reconeix en la… Llegir més

17 de Març de 2020
DELS HORITZONS QUE PRESIDEIXEN LA VIDA (1). A propòsit de Soren Kierkegaard

A uns ulls… Uns ulls contemplen la plana estesa d’un mar en calma, la resplendor de la llum damunt la superfície de l’aigua que per unes hores bressolarà amorosa un espurneig daurat, la immensitat creuada per un llagut de vela llatina que és a punt ja de perdre’s en la línia de l’horitzó. Un vertader… Llegir més

9 de Març de 2020
LEVITACIÓ TEXTUAL 1. SOBRE UNA ESCULTURA DE JOAN SALVAT i FERRÉ

El més humil dels ponts ja hauria establert un petit trànsit entre dues ribes, entre dos flancs, entre dues parts semblants o dissemblants del món. Que quan es projectessin les ciutats… el punt de convergència entre un cardo i un decumanus es determinés per un càlcul amb un indret del cel estrellat, i que en… Llegir més

20 de febrer de 2020
DEL MÈTODE DE L’ARTISTA (creador o intèrpret) (2)

Que un estat d’ànim una mica febril -en el sentit d’apassionat- allunyi la tempestuosa i absorbent força del dia dia de qualsevol de nosaltres, que una lassitud ens sorprengui entre el fer i desfer de la vida, que una absència de fets colpidors ens deixi un moment de respir, o precisament per la seva presència… Llegir més

26 de gener de 2020
D’UNA LECTURA PÚBLICA DELS DIARIS DE RICARD SALVAT

Quan el passat 10 de setembre va començar a ploure tan torrencialment em va venir a la ment aquell sonet de Josep Carner que diu… Totes les bruixes d’aquest món perdut / són en el cel bretó, que en desvaria; / l’aigua bruny, delerosa, el punxegut / capell dels cloquerets de Normandia / Paris regala… Llegir més

11 d’Octubre de 2019